Carme Vidal: “Els feminismes, la llavor del canvi”

L’any 1987 els grups de dones de Barcelona decidiren crear un espai no-mixt de reunió obert a tots els feminismes; Ca la Dona. Es tracta d’un espai de referència del Moviment Feminista de Catalunya i dels feminismes d’arreu. Actualment, a abril de 2019, 36 grups participen a Ca la Dona, convertint-lo en un espai on la diversitat de pensaments, opinions i perspectives és fomentada, i on conflueixen una gran varietat d’experiències polítiques, de reflexió i producció de pensament crítics.

Un dels nous projectes de Ca la Dona, de la mà del grup TAMAIA, és “Els feminismes, la llavor del canvi”. Consta de quatre jornades de formació entre l’1 de març i el 12 d’abril, i està dirigida cap a dones d’entre 16 i 21 anys. L’objectiu final és organitzar un grup de dones joves disposades a aprofundir dins del moviment feminista. Carme Vidal Estruel, politòloga i Magistra en Estudis de la Diferència Sexual de Duoda, és qui es fa càrrec de les jornades de formació.

Per què consideres necessari un grup de dones joves orientat cap els feminismes?

Els feminismes et salven la vida, en tant que et donen un lloc des del que pensar la

pròpia experiència i el món. En els feminismes hi ha les eines per fer lloc a l’aportació

que les dones han fet i fem a la civilització humana, aportacions que posen en el centre

de la política la vida humana i la cultura de la pau i que treballen per desarticular el

patriarcat, un sistema que fonamenta el seu domini en la violència masclista.

És comú entre els homes el rebuig dels feminismes, i això es veu reflectit

especialment en els joves. Tot i així, cada cop més dones joves es mostren

obertament com a feministes. Com és el suport del moviment feminista entre els

joves?

Les dones joves busquen respostes a qüestions que el sistema patriarcal pretén

mantenir ocultes a través de considerar-les tabú. En aquest camí de recerca singular

per entendre l’existència pròpia i per comprendre el món que els ha tocat viure les

dones joves descobreixen els feminismes i aquest encontre és una experiència de

sentit, de mesura i de felicitat. Els feminismes representen un horitzó de possibilitat i

de transformació social i col·lectiva. Les dones joves fan feminismes en el seu propi

camí, en la seva descoberta i en la seva pràctica. Com deia na Gretel Amman el

feminisme no existeix, existeixen les feministes i en aquest sentit, les dones joves són –

per pròpia decisió- feministes amb veu pròpia, feministes imprescindibles.

Els homes joves saben que els feminismes posen en qüestió els privilegis de la

masculinitat hegemònica patriarcal, això representa revisió pròpia, sortir de la zona de

confort i enfrontar-se a la responsabilitat de no fer abús d’aquests privilegis. Aquest fet

demana compromís i demana consciència i responsabilitat. Els homes joves tenen un

repte molt gran que és el de trobar la manera de despatriarcalitzar-se, perquè les dones ja

ho estem fent.

Quins canvis s’haurien de dur a terme per promoure entre els joves l’equitat dels

gèneres?

És imprescindible deixar d’aprendre el patriarcat dins dels espais educatius, és

imprescindible revisar els continguts curriculars marcats encara per un biaix

androcèntric i per l’èpica de la guerra com a metarrelat que ens explica a través del

conflicte bèl·lic. És important apostar i visualitzar els privilegis de la masculinitat

hegemònica perquè fins que no siguin reconeguts no es podran desarticular. Cal

formular noves propostes de relació humana que transcendeixin l’Amor Romàntic com

a paradigma i trencar tots els estereotips que es construeixen al seu voltant, com el de

la rivalitat entre dones. I és absolutament necessari incorporar els feminismes als

currículums escolars, perquè el món no es pot explicar sense les aportacions que les

dones feministes han fet al llarg de la història.

Per què són necessaris els espais no-mixtes?

Els espais no mixtes són necessaris en tant que espais de seguretat i espais de confort

per a les dones en l’abordatge de les violències masclistes; ho son també en el debat

de l’agenda política per poder decidir quins són els temes que ens ocupen i ens

preocupen, sense interferències ja que en els espais mixtes el homes sovint ens

expliquen coses “mainsplaining”; i perquè en aquests espais hi circula una llibertat i un

reconeixement entre dones que és encara molt necessari per poder dir-nos sense

haver-nos d’explicar i justificar contínuament. Per tant són espais de molta fertilitat i

de molta creativitat, són espais terapèutics, i ens fan molta falta perquè en aquests

espais ens podem desprendre de la cosificació i codificació sexual del patriarcat i no

ésser llegides ni interpretades des d’aquí, i aquesta és una experiència alliberadora.

Quina és la reacció que reps de les dones quan visiten Ca La Dona, ja sigui de manera

casual o regularment?

Acollir dones a Cala Dona és retrobar-me amb una emoció pròpia que fa 15 anys que

m’acompanya, una emoció que en la descoberta dels feminismes t’obre a un món en

el qual per fi et saps acompanyada en les paraules i les pràctiques de moltes altres

dones. Ulls oberts, ulls que brillen i que il·luminen el present, el passat del que en som

hereves i el futur que volem, lliure de violència masclista. Les dones entren expectats i

fan confiança. Aquesta és una Casa de totes, per quan busquem refugi, per quan no

podem més, per quan tenim una idea fantàstica per compartir, per pensar i pensar-nos

des del dissens, una casa on saber-nos vulnerables no representa un risc, una casa on

aprendre les unes de les altres, una casa perquè els somnis hi tinguin espai i els riures

puguin contagiar-se. Les dones que entren per primera vegada i les dones que hi

tornen i s’hi fan un espai retornen felicitat, agraïment i seguretat.

Carme Vidal Estruel

24/04/2019