Una mirada a la comunitat Trans a Catalunya

Arreu d’Espanya la necessitat d’unes lleis que procurin els drets de la comunitat transgènere s’ha anat vocalitzant cada cop més. Al llarg del segle XXI entraren en vigor múltiples lleis que han estat i són imprescindible per als als ciutadans pertanyents al col·lectiu com és el cas d’una llei que entrà en vigor el 13 de maig de 2007 que permet el canvi de nom del DNI sense haver de sotmetre’s a cap mena de cirugia. Tot i això la situació socio-legislativa és lluny de proveïr un sistema just i completament equitatiu a la població trans.

El Jan Pinyol, estudiant d'enginyeria biomèdica en la seva vintena, porta ja un any sent obertament transgènere. Ens explica quina ha sigut la seva experiència com a jove pertanyent a una minoria oprimida com és el cas de la comunitat tran:

En el moment d’identificar-te obertament com a home, quina resposta vas rebre per part de les persones del teu voltant, ja fossin properes a tu o no?

Quan vaig identificar-me obertament com a trans òbviament vaig rebre respostes molt diverses. Primer amb la parella, que ho va acceptar i respectar totalment, la meva família, a qui els va costar molt més d'acceptar, però sempre em van donar suport, i amics i coneguts dels quals no vaig rebre tampoc cap resposta negativa.

Quins són els aspectes del teu dia a dia en els quals has vist una disparitat més evident entre trans i cis?

Sobretot en el món laboral, les persones trans son discriminades i tenen una taxa d'atur molt més elevada que les persones cis. També en l'àmbit sexual, les persones trans son rebutjades o vistes com un objecte sexual i despersonificades. Per últim en l'àmbit mèdic també m'he sentit discriminat en haver d'explicar que sóc trans.

Quin ha sigut el procés per aconseguir el canvi de nom?

Jo em vaig canviar el nom mitjançant la modificació del boe del 23 d'octubre, en la qual s'especifica que les persones trans podran canviar-se el nom només demanant-ho. Per la qual cosa, només vaig haver d'anar al registre civil i demanar el canvi. Abans d'això, calia estar 2 anys en hormonació i presentar un diagnòstic de disfòria de gènere.

La sanitat pública a Catalunya ofereix assessorament, informació sobre salut, i serveis com hormonació o cirugies per a persones trans de manera fàcilment accessible?

Efectivament, a diferència de la resta d'Espanya, Catalunya té un serveix d'atenció a la salut per a persones trans no patologitzant, en el qual és la pròpia persona trans que decideix quan vol començar el tractament hormonal i com vol fer-ho. No cal presentar cap informe de disfòria de gènere ni passar per un terapeuta.

D'altre banda, en referència a les cirurgies no puc opinar perquè no ho he viscut prou proper.

Quins canvis per part dels poders polítics i legislatius són necessaris per assegurar l’equitat entre trans i cis?

Suposo que caldria una reforma que recollis totes les necessitats de les persones trans, com son el lliure accés a tractaments mèdics, així com una protecció dins del món laboral per evitar les altes taxes datur.