Entrevista mare

Quina relació tenies de petita amb la teva família?

Sempre em vaig portar molt bé amb la meva germana, i al meu pare sempre el vaig admirar i estimar molt, tot i ser estricte. La meva mare, per el contrari, va quedar molt tocada per la guerra i la moral del franquisme, i això ho vaig notar molt durant la meva infantesa i fins i tot a dia d’avui.

A quin tipus d’escola vas anar?

Vaig anar a una escola de monges a l’Eixample.

Com va ser estudiar amb monjes?

Jo ara no soc cristiana practicant, però llavors sí. Les monges al cap i a la fi són persones, i et trobes persones molt resentides pel fet de ser monges, ja que aquestes és molt probable que fossin presionades per les seves famílies, i moltes d’altres molt maques i comprensives.

Tens alguna anècdota de la teva infància?

Sí! Quan era petita van fer una fira a la meva escola i en una de les paradetes que van posar al pati si guanyaves un joc et regalaven un pollet tenyit de colors. Jo en vaig tenir un, i vam tenir un pollet rosa passejant per casa bastants dies (sempre al costat del meu pare, ja que ell per algún motiu li transmetia molta pau a tots els animals) fins que l’animal va començar a creixer i convertir-se en pollastre i el vam haver de dur a la casa rural on havia crescut el meu pare i vivia el seu germà:

Com vas viure la mort de Franco? La teva família era franquista?

La meva família en el seu moment va ser franquista, i per molt extrany que se’m faci dir-ho ara, quan Franco va morir a casa vam plorar (més per la pressió que per un sentiment de tristesa de debó). Tot i així, ara penso molt diferent, i no només no concebo ara viure un altre cop una situació com la del franquisme, sino que amés agreeixo molt no haver viscut ni un any menys sota el règim perque qui sap si viure encara més temps amb aquelles imposicions morals m’haguesin pogut afectar en la meva forma de pensar actual.

Quina moral tenia la teva família? Com et va afectar?

El meu pare sempre ha sigut un home de paraula, molt intel·ligent, que tot i educar-me de forma que jo em fes una persona de profit, no em va imposar res. La meva mare em va ensenyar que tant jo com la meva germana només serviem per ser dones d’algun home que ella consideres correcte i tenir fills. La meva germana, després d’una relació d’anys, quan el seu novio la va deixar va tenir un brot i es va passar anys amb una depressió profunda i tota la medicació que va haver de prendre la ha afectat. I mira’m a mi, vaig acabar amb el teu pare i ja veus com va acabar la cosa… La moral de la nostre mare ens va dur a viure aquestes coses, tot i que no intencionadament. Si haguessim sapigut des de ben petites que no ens calia cap home, tot hagues anat molt diferent.

Com descriuries la teva adolescència? De quin tipus de gent et vas envoltar?

Variada. A l’escola no em sentia agust; ens van passar de l'escola a l'Eixample a una escola a la zona alta de Barcelona on, per algún motiu, noies de classe més alta ens atacaven constantment per ser de classe mitja. Era una guerra molt absurda. Pel que fa als meus amics, vaig trobar un cercle molt bonic, amb gent de tot tipus.

Què vas estudiar? Què et va dur a estudiar això?

Vaig estudiar psicologia. Volia aprendre sobre tot allò que no entenia de mi mateixa. Tenia moltes frustracions i carències (no culpo a ningú però és una realitat), i la psicologia em va ajudar a endreçar les meves idees.

Vas viure d’aprop el boom de la heroina a Espanya?

Jo mai em vaig drogar, però sí que ho vaig viure d’aprop, i crec que això tothom en aquella època. Vaig tenir molts amics i fins i tot parelles, però adictes; alguns d’ells ara són adults normals, i d’altres estan morts.

Quin diries que ha sigut el moment més feliç de la teva vida?

El dia que tu vas néixer. Potser se’m va imposar la idea de ser mare però quan em va arribar, va ser el millor que m’ha passat en tota la meva vida.