Què hi ha ara? La Carla, i una nova forma de sentir meva. Si escric la meva història haig de parlar d’ella, perquè sembla que tots els...

No se amb quin nom artístic em criden a l’escenari, però ni tan sols és el meu. Primer micro obert, potser el primer de molts. Pujo i em...

L’estiu olora a molsa i a fortor de tenda de campanya vella. Collserola és bonica de nit, i quatre persones sentades entre la vegetació...

A Barcelona tot son drames. Un altre machi, quina mandra, i els que vindran… Carol para ja! Plorant de nit a l’habitació per tercer dia...

Tothom porta vestits d’arreglar, es fan fotos i fan veure que s’emocionen per marxar. S’emocionen, per quedar bé, perquè fa maco pensar...

Asseguda a la sala d’espera del meu metge de capçalera, envoltada per les parets d’un blanc lletós del CAP i amb ma mare al meu costat em...

Territori hostil. Mirades fredes. Aquí a tothom sembla que li fagi fàstic. El sentiment es reciproc, s’ha de dir. Entro a l’aula mirant...

Som uns pocs tancats a una aula, i tot i així l’enrenou que fem és comparable al d’una classe sencera d’alumnes. L’Abel toca en piano, i...

És diumenge, i asseguda en un petit banc de fusta al costat de ma mare i els meus avis jugo amb la meva faldilla platejada. La roba que...

Les quatre pareds al meu voltant són d’un color pàlid. M’agradaria camuflar-me en elles i desapareixer. Sóc la única nena en una sala...

Tothom està assegut, i el silenci és com una boira espessa sobre el cap de tothom. La sala d’actes, plena de gom a gom amb nens, és tota...

Fa un parell de dies que sóc a casa dels avis; no mentiré, em sento molt a gust en aquesta casa, em mimen tot el dia i em donen menjar...