Collserola

L’estiu olora a molsa i a fortor de tenda de campanya vella. Collserola és bonica de nit, i quatre persones sentades entre la vegetació envoltats de foscor a poc a poc perden la consciència del temps o de pertànyer a qualsevol cosa fora de la petita tribu nocturna. Només veig tres cares; la Carla, nectar de poma; el Jan, que fa tant que tinc proc meu; i la Eli, petita ninfa breu però intensa. Més enllà d’ells tot és negre i fa por. I parlem, al final ja no sé ni de que, fins sortir el sol.