Què hi ha ara? La Carla, i una nova forma de sentir meva. Si escric la meva història haig de parlar d’ella, perquè sembla que tots els camins que ha pres la meva vida s’hagin trobat en la nostre amistat, o germandat; ella ha sigut un punt d’inflexió en mi. Hem parlat de tot i més, i tant ella com jo sabem com sona cada sentiment en la boca de l’altre. Ahir mateix em va demanar eixugant-se una llà grima que no marxes mai, i jo li vaig dir que no; és tant tendre, i li costa tant ensenyar-ho.
top of page
bottom of page