Tothom està assegut, i el silenci és com una boira espessa sobre el cap de tothom. La sala d’actes, plena de gom a gom amb nens, és tota fosca, i només dues llums il·luminen l’escenari, on la profesora d’anglès de primer de primària està a punt de dir el nom del guanyador dels jocs florals. Potser no és res gaire important, però jo estic molt nerviosa, m’emociono només de pensar en haver de pujar a l’escenari a llegir el meu relat sobre My Mega Monster, el meu monstre fet a mida, amb el pel de molts colors i que pinta i s’alimenta de professors i nois! I de cop, ho sento: “La guanyadora és la Carolina García, de 1er B.” Se’m posen els pèls de punta, m’aixeco, m’arreglo la faldilla de l’uniforme i pujo a l’escenari, sentint com tothom em mira. Em sento tota una celebrity! Un cop a dalt llegeixo amb la meva millor pronunciació de l’anglès el meu relat, i aquest cop si que veig com m’observen tots els ulls. Qualsevol altre persona de la meva edat s’hagués sentit intimidat, però jo tinc bastanta ànsia de fama, tot s’ha de dir, i ser el centre d’atenció durant uns breus minuts, i deleitar a tothom amb el meu carismàtic monstre, és com magia…
Comments