Asseguda a la sala d’espera del meu metge de capçalera, envoltada per les parets d’un blanc lletós del CAP i amb ma mare al meu costat em lamento per la meva completa inutilitat. No em cal la resposta de la doctora, ja en sóc ben conscient del que em passa; tinc una fantà stica vaginosis bacteriana. Puc ser bastant desequilibrada, aquestes coses jo no tinc perquè ocultar-les, però el pH de la meva vagina de segur no ho està de desequilibrat. Els motius de la meva infecció són uns altres, i són aquests els que em fan sentir tremendament ridÃcula. Ma mare tampoc n’és conscient, grà cies a déu. El culpable és una planta, bastarda i mÃsera! Sota un estat d’embriaguesa, el meu primer cop tastant l’alcohol, vaig prender la fantà stica decisió de pixar a un test i seguidament restregar les meves parts més Ãntimes, la meva flor, amb la planta. Bé, potser la culpable no va ser la planta sino jo. Pobre de mi!
top of page
bottom of page