Adéu, pesats!

Tothom porta vestits d’arreglar, es fan fotos i fan veure que s’emocionen per marxar. S’emocionen, per quedar bé, perquè fa maco pensar que els últims quatre anys de la teva vida han sigut alegres i que has estat envoltat de gent que valia la pena. En veritat cap de nosaltres val gaire la pena. Som tots ben inútils i joves. Ens queda molt per viure, i fins i tot pensant en un futur segueixo dubtant del tipus de vida que prendrà gran part d’aquesta gent que ara somriu i s’arregla com si li anés la vida. A mi això d’acabar la ESO em fa més gràcia que res. Ha sigut una broma pesada i punt. Bueno, estudiar s’acosta bastant a una broma pesada, però més encara quan estudies amb una tanda de pesats. Sí, sou uns pesats tots, calleu una estona que estic ja bastant farta de tant parlar sense dir res!