Piano

Som uns pocs tancats a una aula, i tot i així l’enrenou que fem és comparable al d’una classe sencera d’alumnes. L’Abel toca en piano, i l’Àngela i jo cantem, o més aviat cridem a ple pulmó. Tot i estar en aquesta escola plena de gent hostil, i tot i saber que aquest no és el meu lloc i sentir-me completament desubicada, durant un moment em sento plenament feliç. Només cantem amb un somriure d’orella a orella, i som jove i eterns.